Després de 17 anys, Miguel Bosé va tornar a actuar davant dels sabadellencs. El concert de dissabte a la nit a l’amfiteatre del Parc de Catalunya va ser espectacular. L’escenari, el muntatge, les projeccions, els efectes de llum, la qualitat del so... tot estava pensat fins a l’últim detall per oferir als espectadors un concert captivador i ple de contrastos: des de cançons que voregen el rock fins al chill-out, des de les músiques fetes fa més de 20 anys fins a les que es van escriure fa poc més de sis mesos, des del clàssic atemporal "Bandido" fins a la novíssima i polèmica "Down with love".

25.000 persones van acostar-se a l’amfiteatre per deixar-se seduir per Miguel Bosé. Els contrastos ja es podien apreciar, de fet, en el públic: nois i noies joves es barrejaven a les grades amb molts pares i mares –i fins i tot gent gran– que volien escoltar els grans temes de Bosé. El concert va començar uns minuts després de les 22:00 amb alguns temes del seu darrer disc, "Velvetina", com ara "Tu mano dirá" o "Ojalá, ojalá" i "Gullivert" (del disc "Sereno). Només van fer falta dues cançons per quedar bocabadats amb l’escenari (una espècie de cilindre de vuit metres d’alçada per 17 d’ample que s’obria i es tancava depenent del moment) i l’espectacular joc de llums, color i projeccions.

El cantant ja va dir en la presentació del seu disc que "Velvetina" és un disc "fet amb llibertat, realitzat amb impulsos i que tracta els grans temes d’avui". Aviat va quedar demostrat quan Bosé va demanar als assistents que apostessin pel sí o pel no sobre una sèrie de temes: sí a la vida, a l’amistat, a l’amor, al sexe; i no a la violència, la misèria, els abusos de poder i a la guerra. "Digueu no a la guerra o, sinó, a partir de demà patirem el risc de tornar a veure el que ara veureu, i això s’ha d’acabar per sempre", deia Miguel Bosé mentre començava a sonar "La tropa del Rey" i es projectaven a l’escenari escenes de bombardejos i explosions per acabar amb una esfereïdora imatge d’un cementiri.

Un altre del moments de més complicitat va ser quan Bosé va interpretar la metafòrica "El hijo del Capitán Trueno": "El meu pare era mariner i volia que jo el seguís. A mi, però, el que m’agrada és bussejar", deia el cantant en una clara al·lusió a la seva condició sexual, qui també assegurava que "s’ha de viure sense penedir-se de res, fent les coses de forma natural –encara que no les entenguis– i amb alegria".

El concert també va comptar amb grans clàssics com "Amar, amarte", que va interpretar a duo amb la corista Helen de Quiroga, "Bambú", "Sevilla" –corejada espectacularment pels assistents i que va rebre una forta ovació–, "Si tú no vuelves" –amb tot l’amfiteatre balancejant els braços–, "Olvídame tú", "Muro", "Nena" o l’èxit "Morenamía". Miguel Bosé era conscient que la gent volia sentir els seus grans temes de sempre i, per això, va programar un concert ple fins a vessar dels seus clàssics. El concert va acabar amb "Nada particular", però la forta ovació i els crits dels assistents el van fer tornar per cantar unes quantes cançons més entre les que es va posar de manifest el contrast entre el Miguel Bosé d’ara i el d’abans, barrejant el primer single de "Velvetina", "Down with love" –sense la projecció completa del seu polèmic, i fins i tot censurat, videoclip– i el seu "megahit" "Bandido", que va fer vibrar, ballar i cantar a tot l’amfiteatre. Va interpretar també una estranya versió dance de "Ella dijo no" que va transformar el parc en una discoteca. En el darrer tema, el protagonista va ser un dels músics, el teclista Alfonso Pérez, de Sabadell, que va poder tocar davant de la seva ciutat les notes de piano de la clàssica "Te amaré". Havien passat dues hores i 15 minuts que, segons confessaven algunes persones a l’abandonar l’amfiteatre, "havien passat volant".