En el marc de Festa Major, s’han programat nombroses visites i jornades de portes obertes a diferents edificis emblemàtics de la ciutat. Però enguany, la gran novetat és la nova oportunitat de descobrir el refugi antiaeri situat a l’aeroport.
Temps de guerra
Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'aeròdrom de Sabadell va adquirir un protagonisme estratègic i militar evident.
Per aquest motiu, a partir de l'any 1936 es van projectar els refugis antiaeris. També a finals d'aquell mateix any es van començar a construir barracons per als destacaments militars, més hangars i uns tallers de muntatge d’avions xato.
La intel·ligència militar franquista van considerar que l'aeròdrom de Sabadell era un punt altament estratègic i el van definir com un "camp de vol subterrani", atès que s'hi havien construït refugis, dipòsits de combustible soterrats i algunes instal·lacions camuflades. No obstant això, ni Sabadell ni l'aeròdrom van patir, durant la guerra, pràcticament cap bombardeig, només al final de la guerra a Can Puiggener i al pont de la Salut (altres experts sumen el motiu de l’existència d’una burgesia favorable a Franco, com a motiu de la intocabilitat de la ciutat).
Un refugi antiaeri militar
A l'aeròdrom de Sabadell s'hi van excavar un total de 10 refugis antiaeris subterranis, dels quals, només es conserva el número 1, en molt bon estat. Aquest refugi es troba a una profunditat de 14 metres.
El refugi, excavat en mina en un talús d'argila, té una planta en forma d'U, amb dues entrades orientades a ponent. Cadascuna d'aquestes dues entrades, que tenen un recorregut en forma de "S", encara conserven les dues portes blindades que permetien el tancament hermètic del refugi. Cada porta mesura 2,10 m d'alçada per 1,60 m d'amplada, té un gruix de 7 cm i queda subjecta a la paret per quatre grans frontisses.
En algunes de les portes es conserven, a la part interior, trossos de la corda que servia d'aïllant per al tancament hermètic, i en un cas també s'ha conservat part del mecanisme de tancament de la porta, mitjançant una maneta i un engranatge que activava un total de quatre baldons (un de superior, una altre d'inferior i dos de laterals). Les entrades, amb un sostre d'uns 2,25 m d'alçada, donen pas a un vestíbul de sostre més alt (3 m), el qual dóna accés a les dues galeries principals i a una tercera que les uneix, en sentit nord sud, per la part del fons.
Visita al refugi
Durant la visita guiada que es realitzarà al refugi, s'explicarà breument la història de l'aeroport i l'existència d'altres refugis, tant militars com civils a la ciutat. El recorregut per l'interior del refugi permetrà veure les portes originals que el segellaven, l'estructura en forma d'U, així com una sèrie de barres metàl·liques a la paret, testimonis de la darrera utilització que va tenir el refugi com espai per al cultiu del xampinyó.
Diumenge 3 de setembre, d’11 a 14 h.
