Joan Vidal, membre del Ball de Diables de Sabadell, diu que “cada cop hi ha més expectativa amb els Versots de Festa Major”. L’èxit que tenen entre el públic sabadellenc és total. Els diables ens fan riure una bona estona amb totes les seves ocurrències. Però el que potser no ens plantegem és tota la feinada que hi ha darrere dels Versots: “És una rima i has de controlar molt la mètrica. No és tan fàcil. Hi ha anys en què s’entén o se sent millor que d’altres. Tot depèn de l’equip de so.”

Qui els escriu?
L’autoria dels Versots és compartida: “Tots hi aportem el nostre granet de sorra, però hi ha una persona que és qui els acaba de polir.”
Vidal diu que la durada dels Versots és gairebé sempre la mateixa -al voltant d’un quart d’hora-: “La fórmula és la mateixa. La introducció varia cada any. Hi ha una part que sempre és igual, la dels angelets. Després hi ha set diables, que representen els set pecats capitals. Cada diable intervé i Lucifer els contesta. El boter és qui la diu més grossa i qui remata la feina.”

Vidal avançava alguna cosa dels Versots d’enguany: “Hi haurà crítica política perquè han passat força coses. Seran temes generals, que poden interessar a la ciutadania.”
La tradició dels Versots ve de lluny. Aquí a Sabadell fa més de vint anys que se celebra, com explica Vidal: “Des del 83, que va ser quan ens van constituir com a colla, fem els Versots.” El Ball de Diables de Sabadell compta amb 50 membres, encara que no tots surten a la Cercavila Infernal -on hi participen uns 25-.
La dels Versots, “és una tradició bastant antiga, que s’ha mantingut sobretot al Camp de Tarragona. Va començar per poder criticar els polítics i els qui manaven sense que et fotessin canya”.

Aguantar el xàfec
Vidal recorda alguna anècdota de l’any passat: “Mentre llegíem els Versots, només va quedar l’alcalde a fora al balcó però perquè li vam demanar que sortís. Als polítics els agrada molt quan la gent els aplaudeix, però això no els agrada tant. El consistori d’abans aguantava més el xàfec. L’any passat anaven entrant i sortint al balcó i, fins i tot, els vam veure parlar amb el mòbil. Teníem la sensació que no els interessava gaire.”

Origen remot
L'origen dels balls parlats se situa a l’Edat Mitjana, en els teatres de carrer.
És una representació de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per les festes de Corpus -recordem, per exemple, els actes de celebració de la Patum de Berga-.
A l’Edat Mitjana llegien -ja en aquella època- uns versos satírics relacionats amb la vida política o pública de la ciutat.

Actualment se celebren a diferents ciutats, com Terrassa, Tarragona, Igualada, El Vendrell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Berga, Reus, Valls i l'Arboç, entre d’altres. Tota una tradició que es manté. I per molts anys.