El darrer disc de l'Elèctrica Dharma és un concert que la companyia va fer amb la Cobla Mediterrània al Palau de la Música Catalana l'any passat, amb motiu del seu 30è aniversari. Aquesta actuació rememorava l’altra, la del 1982, que va servir per consolidar el grup i aquest so tant característic, que barreja la música tradicional amb el jazz-rock. Carles Vidal -baixista- diu que el títol del disc, La Dharma l'arma!, va sorgir arran d'una anècdota: “Una vegada -als 70- vam omplir el pavelló del Reial Madrid i vam deixar 2.000 persones a fora. A l'endemà algú va fer unes pintades al metro que deien: "La Dharma la arma." Durant la Festa Major veurem com la companyia continua fent vibrar al públic.
Divendres 1, 0.00 h. / Esplanada del Parc Catalunya
Un text de Josep Fortuny, que serveix de pròleg al vostre disc 30 anys. La Dharma l’arma!, diu que “si no coneixes ni investigues les teves arrels, no ets ningú”.
La millor manera de fer-te internacional és amb les arrels. No serveix de res anar darrera les modes perquè no crees res. La identitat pròpia permet aprofundir en tu mateix i trobar coses noves. Són les teves vivències, les arrels del teu país, de casa teva, dels metres quadrats que t'envolten, fins i tot.
Són molts d'anys, 30, transmetent aquest missatge.
La Dharma s'ha mantingut perquè ha estat un canal, una via molt adequada per expressar les emocions, les bones i les dolentes. El nostre fons cultural, la influència de persones com Joaquim Serra, que és un compositor català de sardanes, i del que ens venia de fora, com ara el jazz-rock nord-americà de Miles Davis, han fet que trobem aquesta via d'expressió i un punt d'unió entre els músics.
El saxo soprano era un instrument que en aquell moment (als anys 70) no s'utilitzava massa. En Joan el va fer sonar diferent degut a les influències que vivíem en aquell moment de Comediants i de les cobles de les festes de carrer.
Com heu viscut la vostra història i com continuareu vivint-la?
Ens hem trobat dins d'aquesta carrera amb moments bons i dolents, com per exemple la mort de l'Esteve, ara fa vint anys. Vam deixar el grup però al cap d'un any ens vam trobar i vam veure que tothom tenia ganes de continuar. Tots els seguidors ens enviaven cartes dient que hi havia un buit a Catalunya i que necessitaven que la Dharma tornés.
Nosaltres dividim la carrera del grup en tres fases diferents. La primera, la d'explosió i de trobar aquell so nostre, que inclou els tres o quatre primers discos.
Després van venir uns anys que van ser dolents per a la Dharma i per a tot el panorama català: "la travessa del desert". Va arribar la Movida Madrileña i des d'allà es va fer una opressió per defensar la música d'ells però rebutjant la que venia d'aquí. Després no hi havia prou demanda i la gent va haver de començar a abandonar les seves perspectives i a anar a la Festa Major per guanyar-se la vida.
Ara, pràcticament cap grup es mou fora de Catalunya. Ens movem cap a la resta del món, però no cap a Espanya. Amb tot, la situació ha millorat molt des dels 70 i 80. Hi ha molts grups que estan recuperant la música del país, com Al Tall (al País Valencià) o Tradicionàrius. Hi ha qui de forma tradicional recupera la música, però també hi ha qui la recupera i l’expressa de la manera que la sent, de forma actual, com nosaltres o Obrint Pas.
El concert de l'any passat era un resum?
No ho vam enfocar tant com un resum, sinó que més aviat vam buscar alguna cosa que marqués la nostra carrera. Un punt d'inflexió va ser el concert de 1982 al Palau de la Música.
El concert que fareu a Sabadell serà com el del Palau però sense Cobla?
Sí. De totes maneres, com ens imaginem que la gent estarà dreta i voldrà ballar, serà una cosa més ritual, no com al Palau. Seran les cançons que més funcionen en directe. Al Palau no hi havia cap cançó de les cantades, en canvi aquí, sí.
Aquest concert s'inclou dins de la gira que esteu portant a terme. Fins quan serà i on anireu?
El dia 24 d'agost vam ser a la Festa Major de Sants, el 25, a Mallorca i el 26, a la Seu d'Urgell. El 2 de setembre anem a les Borges Blanques, i després a Cervera.
I al País Valencià?
No. Desgraciadament fa molt de temps que no hi anem. Quan ens reunim amb altres artistes ens diuen el mateix. Allà es va més a omplir la Festa Major, i es porten artistes de renom, encara que costin molts diners.
>> Vanessa Agudo
