Rosana Arbelo neix el 24 d’octubre de 1963 a Lanzarote, però amb 20 anys es trasllada a Madrid a estudir harmonia i guitarra. En un principi realitza composicions per altres artistes, fins que l’any 1996 decideix cantar les seves pròpies cançons, que editaria en el disc “Lunas rotas”. Aquest primer treball fou com una bomba en el mercat i assolí una projecció i un èxit inesperat amb dos milions i mig de còpies venudes i publicat en 30 països arreu del món. A partir d’aquí, la història de l’èxit de la cantant canària, és coneguda per tots.

Dissabte 2, 22.00 h. / Amfiteatre del Parc Catalunya

Què hi ha de nou en el disc "Más magia"?
En el nou disc trobareu un resum del que ha estat la gira durant els mesos de tardor i hivern. A més, inclou tots els videoclips dels singles que han sortit del disc "Magia", a més d'un vídeo inèdit.

Suposo que et refereixes al documental "Un año de magia". En què consisteix aquest vídeo?
El documental és també un resum de la gira, de tot el que ha passat als teatres, que és a on hem estat actuant aquests mesos. Igualment, parlem de les cançons, no només de com es van fer, sinó de l'experiència de cantar-les amb la gent, i els músics també parlen de les seves cançons.

I quina seria la conclusió d'aquest any? Ha estat màgic?
Ha estat un any màgic i espectacular. Ha estat molt especial, sobretot pel que fa a la rapidesa amb què la gent s'ha après les cançons del nou disc. Fins ara, el públic tenia les seves cançons preferides de cada disc, però ara ha estat com si els agradés cada una de les cançons del disc. Per mi, això ha estat una recompensa molt gran.

Com ha influït el peculiar paisatge del teu lloc natal, Lanzarote, a l'hora de fer les composicions?
Jo crec que té a veure amb Canàries, en majúscules, el fet de néixer en unes illes amb tanta barreja. El fet de la proximitat amb Àfrica feia que quan posaves la ràdio escoltessis molta música africana. El fet de ser un lloc vinculat amb la resta del món, no només per motius turístics, sinó també per motius històrics. Canàries està ubicada d’una manera que és impossible escapar a la barreja i influències de cultures que reps. Així, a l'hora de treure tot allò que tens a dins, sens dubte aquest gresol de cultures.

I quin paper juga la lluna en les teves composicions?
La lluna és un element poètic fantàstic, però no passa d'aquí. Va ser casual que els dos primers àlbums es titulessin "Lunas rotas" i "Luna nueva". De fet, m'agrada la nit per dormir i prefereixo veure sortir el sol, ja que acostumo a anar a dormir d'hora.

Quins són els teus artistes de capcelera?
Estan molt barrejats. Des de Sabina i Serrat, passant per Bob Marley, Bruce Springsteen, acabant per Boney M i Metallica. Tinc moltes influències que tenen a veure amb la música en majúscules. I quan parlo de música en majúscules em refereixo a què sóc una persona a qui li agraden les cançons, no un estil en general. I això és el que més es reflecteix en les meves cançons, ja que de vegada faig una rumba o un bolero, o hi ha temes més rock o més pop. Sóc una persona més de cançons, que no pas de discs complets; m'emocionen des de cançons de Radio Futura a cançons de Jorge Drexler.

Després de 10 anys, has pogut analitzar el secret del teu èxit tan fulminant?
No tinc ni idea (riu). Però sí que de vegades miro enrera i penso que la meva carrera ha estat vertiginosa i tinc la sensació d'haver-me agafat ben fort a la cadira per a què res canviés en la meva vida.
Amb tot, sé que hi va haver molta màgia i que encara n'hi ha. Sóc una persona afortunada, però el que em va passar amb el primer disc no li desitjo a ningú. Llavors jo no tenia cap disc més, no tenia referències per comparar i vaig patir una sobredosi d'informació. La sensació que em queda és que vaig rebre un excés de volum d'informació, sense tenir mecanismes ni res amb què comparar ni contrastar. Jo hagués agraït que això em passés amb el tercer disc, amb més calma.
Però a nivell de resultats, sóc aquí perquè va passar el que va passar, i continua passant, i el públic i els mitjans de comunicació fan possible que em pugui dedicar a allò que més m'agrada. I això s'agraeix.

És veritat que les noves cançons les poses a prova primer a un nen?
No, no. És veritat que a la meva família hi ha molts nens, així que és molt difícil que jo toqui una cançó sense que hi hagi un nen present. Llavors, el que sí passa és em vaig adonar que el nen reaccionava de forma diferent segons la cançó, a vegades em demanava que la repetís, de vegades s'aixecava i marxava i d'altres es quedava i deixava les joguines de banda. Considero que la reacció d'un nen és molt interessant, perquè són lliures de pensament. Però tot això no vol dir que jo tingui un laboratori i posi a un nen a escoltar cada cop que faig una cançó (riu)…

Sovint també escrius poemes. Et sents una poetessa que escriu cançons o una cantant que escriu poemes?
Crec que sóc una persona que fa cançons i que té la sort de comptar amb persones que creu que són poemes.

Tu protegeixes molt la teva vida privada. Això t'ha costat o el públic i els mitjans ho respecten?
El primer any em va costar més, però reps allò que dones, així que quan respectes a la gent i ho demanes, al final el respecte arriba. Per a mi és una necessitat de seguir sent la que sóc i de poder tenir una vida com la resta de la gent, el poder arribar a casa després de treballar. La meitat de la meva vida és del públic al 100%, però l'altra meitat pertany a la meva gent.

S'està produint un canvi radical en la forma d'escoltar la música. Els artistes estan preparats per a això?
Jo estic preparada (riu). Crec que s'ha d'estar obert als canvis naturals i lògics. Hi ha una cosa indiscutible: Internet és infinitament més ràpid i arriba a molta més gent. Potser encara no està regulat com caldria, però això ja arribarà. També crec que Internet permet tornar al single, el fet que cada cançó serveix i és bona per ella mateixa. Això ho dic també com a consumidora de música, ja que et pots trobar que t'agrada una cançó, però quan et compres el disc, t'adones que la resta de cançons no t’agraden. I com a creativa, penso que pot ser bo perquè farà que et concentris en cada cançó com si fos un disc sencer.
D'altra banda, Internet permetrà posar un preu assequible a la música i això permetrà apropar la música a tot el món. És la democratització de la cultura.

Projectes futurs?
Tinc pendents algunes bandes sonores i algunes produccions, així que abans del 2008 és impossible que hagi un nou disc.

>> Ivanna Vallespín