Potser va ser una errada de càlcul però la qüestió és que quan "l'entrà" de moros i cristians de dissabte al vespre va passar pel passeig de Manresa es va trobar amb una sorpresa: no podien passar. L'escenari instal·lat en aquest carrer va impedir que la desfilada, que tant d'èxit estava tenint entre el públic sabadellenc, s'hagués d'aturar perquè hi havia molt poc espai per passar al costat de l'escenari. Finalment, però quan la comparsa dels Omeyas va arribar fins on era la dels cristians Creuats, i van veure que no tenien alternativa, van estretir la desfilada i van fer-se lloc per continuar "l'entrà" pel passeig de la Plaça Major. A pesar de tot, "l'entrà" de moros i cristians va ser tot un èxit.

"L'entrà" va començar a la plaça Marcet i des d'allà fins a la fi del seu recorregut -la plaça del Doctor Robert- la gent omplia de gom a gom les voreres dels carrers per veure un esdeveniment propi de terres valencianes, i, més concretament, del sud del País Valencià. Dues comparses, la cristiana dels Creuats i la mora dels Omeyas -amb esquadra d'homes i de dones cadascuna- feien l'entrada triomfal a Sabadell.

L'acompanyament de la Banda de Música de Sabadell va ser tot un èxit. La música que marcava el pas dels cristians -amb més ritme i més semblant al pasdoble- i la que marcava el dels moros -amb toc de timbal- gairebé feia posar la pell de gallina.

La gent s'ho mirava des de la vorera del tot encuriosida, sobretot perquè potser alguns no ho havien vist mai. Per això segurament van trobar-se a faltar els típics aplaudiments que han d'acompanyar "l'entrà" dels moros i cristians a una ciutat -com passa a València o a Alcoi-. Potser no tothom sabia que s'havia d'animar l'esquadra quan el cap aixecava l'espasa, però, amb tot, de tant en tant hi havia alguns espontanis que aplaudien.