El grup madrileny La Excepción arriba a Sabadell en concert.
Com va néixer el nom del vostre grup?
El nom el va posar un amic nostre, Antonio Molina. La idea va sorgir quan teníem 18 anys; nosaltres sempre hem estat en la frontera del barri, al poliesportiu on quedàvem, era el nostre petit racó. Des del nostre refugi, vèiem que hi havia gent que anava amb nosaltres i després deixaven de venir, gent que s'han criat amb nosaltres i ja no hi són perquè han agafat altres camins, vèiem les modes, com van i venen… I tot això a l'edat de 18 anys, que és quan més sortíem de festa. Una de les nits en què estàvem parlant de tot això ell mateix ho va dir: "Nosaltres som l'excepció que confirma la regla". Llavors l’Antonio Moreno, "El gitano Antón", i jo ens vam mirar i vam pensar: "Ja està, tenim el nom!".
Heu aconseguit un gran èxit amb el disc Cata Cheli. Què té aquest disc que ha arribat a tanta gent diferent?
Suposo que serà la sinceritat amb la què ens vam mostrar. Faltava quelcom com la nostra música en el panorama nacional, parlant com a seguidor de la música en general, no com a artista. Crec que ha arribat a la gent perquè mancava aquesta sinceritat, aquesta manera de mostrar-nos en el rap, era una música minoritària pel gran públic. Llavors, que nosaltres apareguéssim fent rap d'aquella manera, quan realment els oients estaven acostumats a escoltar un rap molt diferent, i cantar amb aquella temàtica i aquella sinceritat, amb un nou estil, un grup de gitanos, amb un cantant minusvàlid sobre l'escenari, va suposar un trencament.
Han qualificat les vostres lletres de sinceres i honestes. És un llenguatge del carrer per parlar de temes del carrer. Penseu que es pot canviar el món amb bones intencions i anomenant les coses pel seu nom?
És clar que el món es pot canviar, però els què han de fer-ho són els de "dalt", els polítics i els que manen i és justament aquesta gent la que no anomena les coses pel seu nom. El què fan és posar benes als nostres ulls perquè no veiem el què passa realment. Nosaltres no només parlem de coses del carrer, també expliquem històries que no són del carrer, però que les narrem a la nostra manera. Si els de "dalt" no fan res al respecte, els que treballen un munt d'hores cada dia encara podran fer menys.
Heu col·laborat, entre d'altres, amb Antonio Carmona, Los Delinqüentes i Muchachito Bombo Inferno. Us queda algun personatge en la llista?
Bé, nosaltres som molt especials a l'hora de col·laborar musicalment. Hi ha gent que se'ns ha ofert, però ha de ser un so que ens agradi, que no sigui només pel fet que ser una persona coneguda i ens faci vendre més discos. Si ens fixéssim en això, ara apareixerien un munt de discos amb col·laboracions. Però abans que res nosaltres seguim les nostres pròpies idees, per ara, ja que mai no podem dir "d'aquesta aigua no beuré". La darrera col·laboració que hem fet ha estat amb Rosendo.
L'any passat us van atorgar el premi al millor artista espanyol en els MTV Europa. Entre els candidats estaven La oreja de Van Gogh i Pereza. Creus que això és per què heu aconseguit arribar al públic?
Va ser una sorpresa enorme perquè pensàvem que guanyarien La oreja de Van Gogh, i més tenint en compte que es tractava d'un premi europeu. Va ser una sorpresa sabent que votava el públic. Si dius que t'ha votat l'Acadèmia pots pensar que hi ha algun tipus d'interès darrere. Però quan és el públic el què ha entrat en la pàgina web per votar per tu, és quan t'adones que tens un públic i que aquest ha fet que guanyis un premi europeu.
Com a grup, quins són els valors que associeu al hip hop i al rap?
L'alegria i la il·lusió, sempre. L'esforç, els detalls i el fet de sentir-te persona i artista. Hi ha una rutina, encara que en començar tot sembla genial i molt bonic, sempre acaba havent-hi uns processos. Però sempre intentes pujar a l'escenari amb les mateixes ganes, la mateixa il·lusió i donar el 100% de tu mateix. No serveix de res pensar que si hi ha poca gent en un dels teus concerts no t'ho has de currar tant. En aquest sentit, és molt important el compromís que tinguis amb tu mateix i amb la gent que creu en tu. I crec que La Excepción tenim aquest compromís.
La fama et fa canviar?
Per descomptat, sí que et fa canviar. Et fa canviar en molts aspectes, depèn de la persona. Però és clar que la fama et fa canviar, i qui digui que no menteix. Perquè passes de ser anònim a ser conegut, a anar caminant pel carrer, tombar-te i trobar tres persones al teu costat. De vegades, m'estic pixant, no hi ha cap lavabo a prop i penso: "Doncs en aquest arbre!", i quan estic pixant a l'arbre, passa una senyora pel meu costat i em reconeix… Quan no ets conegut, aquestes coses no tenen importància i no et fa res que te vegin. Amb avantatges o desavantatges, deixes de ser un més per ser un personatge més o menys famós. I això et fa canviar.
