El grup mallorquí Antònia Font és d'aquells grups que ha sabut fer-se un forat en el complicat mercat musical. Lluny de les modes passatgeres, el grup practica un pop atemporal, fresc, natural, sense virtuosismes ni pretensions comercials, però amb una gran càrrega emocional. Un pop marcadament clàssic, una tornada als anys vuitanta. El resultat final és un treball de qualitat. Sabadell press ha parlat amb Joan Miquel Oliver, compositor del grup.
Més de vuit anys de carrera musical i cinc discos al mercat. De veritat esperàveu tant d'èxit quan vau començar?
Sincerament no. Una cosa és que en tinguéssim ganes i possibilitats. Però que poguéssim acabar d'aquesta manera, dedicant-nos a la música, fent discos, tocar i tenir públic, mai l'havíem pensat.
Les vostres lletres us diferencia de la resta de grups musicals. Creus que aquest ha estat el factor del vostre èxit?
Tots els grups sempre en tenen coses especials. Antònia Font té gent disposada, molt normal. I la combinació de les lletres amb coses com aquestes, fa que el grup soni molt natural i que tot quadri.
Què ha canviat al grup des que vau començar?
Ha canviat moltíssim perquè nosaltres procurem no repetir-nos mai, tot i que això és impossible. La nostra tònica de grup és que intentem que tots els nostres discos siguin diferents. I de fet ho són. Un disc d'Antònia Font mai se sap com serà.
Algun cop heu afirmat que cantar en català té més avantatges que inconvenients. Quins són aquests avantatges?
D'entrada ja coneixes a una massa de públic molt important. A Mallorca sobretot hi ha grups que canten en anglès i castellà, però al final han d'emigrar, per dir-ho d'alguna manera. De fet a Antònia Font també li passarà, perquè ja són molts anys tocant. Som com un grup més local.
Però no creieu que cantar en català limita molt el públic?
Sí. De la mateixa manera que connectes més ràpidament, en el moment que surts del territori de parla catalana et trobes una barrera. Però això li passa més als grups que utilitzen el català d'una manera més reivindicativa. Com que és una cosa que nosaltres mai hem fet, doncs som més ben acceptats fora de Catalunya que els grups que tenen aquesta característica. Tot el que fem fora de Catalunya és anecdòtic.
Us heu plantejat compondre en castellà?
No. Nosaltres sempre procurem ser autèntics, i com ser-ho si per tu aquesta llengua, és una llengua estranya.
En els vostres discos, sempre intenteu transmetre algun missatge o més aviat preteneu passar una bona estona?
Per nosaltres això no és una dicotomia. Nosaltres tenim un missatge, que és un missatge estètic. I crec que el fet de no tenir unes lletres reivindicatives no significa que siguem un grup frívol. Tot el contrari en el nostres cas. Jo em prenc seriosament tot el que faig: miro cada punt i cada coma. És l'aprenentatge com a escriptor, tot i que no fem missatges patriòtics.
Tu a més, has tret dos discos en solitari. Com s'ho ha pres la resta del grup?
Molt bé. L'únic problema que hi pot haver és pel calendari: que tinguem un concert d'un i un concert d'altre. Jo tinc un volum de feina molt reduït que no suposa cap problema. Jo estic molt satisfet de tocar amb Antònia Font. Lo meu en solitari és per poder fer aquelles coses que fa temps que volia fer-les. I la resta de grup encantats. De la mateixa manera que jo tinc aquesta altra formació, tota mena de grups en pensa fer d'altres coses també.
Quins projectes futurs té Antònia Font entre mans?
Estem preparant la producció d'un disc amb un artista. Serà un recopilatori que enregistrarem amb una orquestra i sortirà cap a novembre
