Si hem de pensar en una icona de la movida madrileña, ràpidament ens ve al cap Alaska i Nacho Canut. Des de fa 18 anys formen el grup musical Fangoria. Ambdós havien coincidit anteriorment als grups Kaka de Lux, Alaska y Dinarama i Alaska y los Pegamoides. El seu estil de música es defineix com electro-pop o tecno pop, considerat per les generacions actuals "de vanguardia", pioners d'aquest estil a principis dels anys 80. Amb El extraño viaje, el seu últim treball, buscaven un canvi i ho han aconseguit. El CD és el disc que més s'assembla a un concert, amb 12 cançons molt ballables i curtes i amb temes que descriuen les seves facetes, el seu viatge interior.
El Extraño Viaje
és el primer disc que produïu vosaltres mateixos.
Sí que és el primer que produïm com Fangoria, però quan érem adolescents ens produíem els nostres propis discos, per això mai ens ve de gust fer-ho sols, perquè ja ho hem fet un munt de vegades. Preferim que hagi una persona que hàgim triat nosaltres perquè aporti opinions des de fora. En un principi aquest disc estava pensat així, però al final vam començar a treballar, el productor no va estar i ens vam adonar que el que teníem fet ja ens agradava, per tant ens vam quedar amb això.
Quina diferència hi ha entre aquest treball i els publicats anteriorment?
Respecte a discos anteriors de Fangoria, jo crec que aquest és l'únic disc que s'assembla al directe. Segons treballàvem a l'estudi, fèiem el mateix que després realitzem quan preparem les cançons per a tocar-les en directe.
Quan es publica El Extraño Viaje, se situa directament en el número 2 de vendes i el senzill Criticar por criticar roman quatre setmanes com número 1 a les llistes de música. Us esperàveu aquest èxit?
No, això mai ho saps. Està tan fora de la teva mà… pots fer un disc, pots fer promoció, a nosaltres ens agrada molt fer promoció i això serveix perquè la gent s'assabenti que existeix el disc, però no perquè vulgui comprar-lo, no perquè vulgui anar a un concert. És impossible saber perquè passa o perquè no passa.
Quina música i que tipus de cançons trobem a El extraño viaje?
Música pop, rock, música electrònica, disc, glam, tot barrejat i cançons curtes, concretes, gairebé totes ràpides i sense anar-nos gens per les branques.
Amb aquest disc, els propis Fangoria preteníeu un canvi. Què buscàveu concretament? Heu trobat allò que anhelàveu?
Sí en el sentit que dúiem molt temps treballant amb el mateix tipus de gent, amb el mateix productor, amb el mateix que ens fa les portades, i volíem canviar, per canviar. Estàvem molt contents amb ells, però no et pots quedar sempre amb el mateix.
A què fa referència el títol del treball?
És el títol de la pel·lícula de Fernando Fernan Gómez, El Extraño Viaje, que és la nostra favorita del cinema espanyol. Volíem un títol que tingués relació amb un viatge que ho esmentés d'alguna manera. És la idea que teníem des del principi del disc, que tot girés entorn del viatge.
Criticar per criticar, el vostre primer senzill, fa referència a una realitat que vivim actualment, on ja no es respecta res. Què opines sobre això?
Jo no crec que sigui actualment, crec que això ha passat sempre. Segur que l'home de les cavernes estava criticant al de la cova del costat, però abans sempre es quedava entre tu i la teva família, entre els veïns. Fins i tot abans que això entrés de forma tan bèstia a la televisió, ha existit en les revistes. Però a la pantalla té una altra dimensió, quan alguna cosa arriba a la televisió es magnifica, tot és més immediat. No obstant, nosaltres hem cantat la cançó en primera persona perquè no podem llençar la primera pedra.
Com es fa per conservar als els fans després de 18 anys de Fangoria?
Doncs no sé si els conservem o seran diferents, això mai ho saps. No cal fer res per a conservar a ningú, perquè per sort no hi ha dues persones iguals.
Però el públic aquí continua i segueix comprant els vostres discos.
Sí, sí, però considero que han de ser ells els quals decideixin, no podem fer res per convèncer a ningú, perquè des del moment que fas una cosa per exemple blava, a un altre li hagués agradat rosa, llavors perds un fan… així que ho fem com volem i com ens agrada i al que li agradi, bé i al que no li agradi no passa absolutament res.
Tot el món té gran respecte cap al vostre grup i fins i tot, les persones que no són seguidores de la vostra música reconeixen i valoren el vostre treball. Això pot ser fruit a que heu mantingut des del primer dia els vostres principis i ideals?
Doncs pot ser. A mi em passa el mateix. Hi ha artistes que no m'agraden gens, però que aquí estan, sempre han fet el que han volgut, em sembla bé, encara que no m'agradin ni hagi anat a un concert d'ells.
Com està el panorama musical en aquests moments?
Doncs jo opino que molt bé. Hi ha grups de tot tipus, en totes les ciutats, a tot arreu hi ha concerts. Hi ha molta difusió del que es fa, el que faltaria és difusió a nivell majoritari de tots els grups que estan fent coses a Espanya.
El pròxim octubre es compleix 18 anys de la vostra primera actuació. Com ho feu per a seguir junts?
Doncs no fem res especial. Jo crec que ha estat sort o selecció natural darwiniana. Al final t'acabes quedant amb les persones que ets més afí, amb la qual tens una visió semblant del que és estar en un grup, fer discos, la indústria, tenir el mateix sentit de l'humor i aquest tipus de coses.
Us esperen molts concerts nacionals i internacionals?
Ens queden 15 ó 20 a Espanya fins a octubre, i després volem fer Mèxic, Argentina i alguns punts d'Estats Units, perquè el disc ha sortit en tots aquests països.
Que trobaran els sabadellencs diumenge que ve en el concert de Fangoria?
Com duem un any de gira, hem fet tres repertoris diferents, amb cançons distintes, i com anem a tocar a Barcelona en l'auditori aquesta mateixa setmana, doncs allà farem un concert totalment distint del de Sabadell.
